‘L’enigma de l’ordinador’, pretén precisament repassar la història de l’ordinador, des de la gènesi que foren els instruments de càlcul com l’àbac, l’astrolabi a les màquines mecàniques de calcular fins a l’eclosió tecnològica actual.

Els primers ordinadors es van construir durant la guerra mundial i comercialment es van implantar als anys seixanta, els vuitanta van aparèixer els PC , els noranta es van connectar a internet i als darrers anys els portem a la butxaca en forma
d’smartphone. En aquests cinquanta anys la seva capacitat de càlcul s’ha multiplicat per 10.000 milions.

Els comissaris de l’exposició han estat , Joan Munt, Joan Tubau i Jordi Vallès, enginyers
industrials que han realitzat treballs de recerca i guió. El projecte ‘L’enigma de l’ordinador’
consta de dues parts: l’exposició que està dividida en deu àmbits i en la qual hi ha nombrosos interactius i audiovisuals, i la plataforma web que dóna accés a l’exposició 2.0.
Empreses com IBM, l’antiga Telesincro, Endesa, Nestlé o Renfe, entre moltes altres han cedit documentació, informació i material fotogràfic per a l’exposició. Schneider Electric, ha
dissenyat i instal·lat, especialment per a aquesta mostra, un element interactiu robotitzat únic en els museus de Catalunya.

Més informació: web mNACTEC 

Espècimen de Gingko adiantoides (V10154)

A principis de juliol passat, el Dr. Eduardo Barrón va venir al Museu a fer una revisió de les restes de plantes fòssils de la col·lecció Villalta, en concret dels jaciments de la Cerdanya. Jaciments com els de Bellver, Coll de Saig, Sta. Eugènia, Beders, Torrent de Vilella, Pi i Queixans, registren la flora del Miocè d’aquesta petita conca continental, formalment coneguda com a Fossa de la Cerdanya. Aquí al Museu el que conservem són les impressions de fulles, d’algunes llavors i flors sobre blocs de diatomita (roca sedimentària formada per la sílice segregada per les algues diatomees –però això li demanarem a na Yael[1], que en sap més de roques).

El seu valor científic

Els doctors Villalta i Crusafont i els seus col·laboradors van recol·lectar una important col·lecció paleobotànica a la Conca de la Cerdanya, que Menéndez-Amor (1955), Álvarez-Ramis i Golpe-Posse (1981), Barrón (1992, 1997, 2005, 2010), Martín-Closas i col·laboradors (2005) han estudiat des de diversos punts de vista (palinologia, paleobotànica, tafonomia…).

En una síntesi realitzada per Barrón i col·laboradors (2010), els autors correlacionen les diferents comunitats de flora amb els canvis climàtics i geològics esdevinguts a la Península Ibèrica durant els darrers 65,5 milions d’anys. Pel que fa als jaciments de la Cerdanya, datats com a vallesians d’entre fa aproximadament 11 i 9 milions d’anys, els autors consideren que la seva paleoflora indica una climatologia subtropical amb oscil·lacions en la pluviometria al llarg d’aquest període de temps.

D’entre totes les restes de fulles que conservem al Museu, hi ha un petit bloc de no més de 7 centímetres de llarg i 7 d’amplada ( num. Registre V10154) , sobre el que s’ha preservat un fragment de fulla de forma triangular i de color marró fosc. Segons les doctores Lilla Hably, del Museu d’Història Natural d’Hongria, i Maria Teresa Fernández Marrón, investigadora del CSIC, aquesta peça (V10154) correspon a un fragment de fulla de l’espècie Gingko adiantoides (Unger) Heer 1845, precursora de l’actual Gingko biloba Linnaeus 1771.

Aquestes autores han posat de manifest que la nostra fulla de Gingko adiantoides és de gran interès, ja que per l’espècie i també pel gènere representa la primera cita a la Península Ibèrica, així com la presència més occidental a Europa, malgrat és una espècie comuna a jaciments de les actuals Hongria, Rumania, Txèquia i Àustria.  Fins que no s’ha  trobat aquest fragment  de Gingko adiantoides (V10154) a les nostres col·leccions, les presències o cites que es tenien de l’espècie de la banda més meridional i occidental al continent europeu corresponien respectivament als jaciments de Vegora (Grècia) (Denk i Velitzelos, 2002) i a Saint Marcel (França) (Depape, 1922).

Segons Lilla Hably i Maria Teresa Fernández Marrón, l’associació de la macroflora que acompanya el nostre espècimen està formada pels gèneres Tsuga,Torreya, Buxus, Zelkova, Quercus, Acer i Populus, entre d’altres, tots ells comuns al continent europeu durant el període de temps comprès entre el Miocè superior i el Pliocè inferior (entre fa 8 i 2,5 milions d’anys aproximadament). En aquest cas, la presència d’aquests altres tàxons a la Cerdanya no representen, doncs, una sorpresa a nivell científic.

El seu valor històric, testimoni del passat

El Dr. Villalta va reunir una interessant col·lecció paleontològica entre els anys 50 i 70, que va ingressar en diferents institucions, una d’elles el Museu de Geologia de Barcelona l’any 1986.

Des que els doctors Villalta i Crusafont van  recol·lectar aquesta peça poden haver passat entre 50 i 60 anys; 15 anys des que es va catalogar al llibre de registre del Museu de Geologia de Barcelona fins que es publica la identificació taxonòmica de V10154, el 2007; i 18 fins que avui la cataloguem amb el seu nom propi. Tot això gràcies a la visita d’un dels pilars de la paleobotànica del Neogen a nivell europeu: el Dr. Eduardo Barrón, el qual  ens ha donat l’avís de la publicació de les doctores Lilla Hably i Maria Teresa Fernández-Marrón. En algun moment les doctores Hably i Fernàndez-Marrón van visitar les col·leccions; van adonar-se de la presència d’aquest tàxon i en van prendre mostres.

Ens adonem de la importància que té el rigor en la documentació en moments com aquests, quan prenem consciència de la història, peça per peça, de les col·leccions del museu. D’aquí la importància de la correcta documentació (qui i en quines circumstàcies troba la peça; què li passa a una peça des que entra al museu: qui la investiga, amb quins resultats…) i conservació preventiva (correcte emmagatzemament per a garantir-ne la perdurabilitat) d’unes col·leccions que a mida que són estudiades generen nous coneixements sobre la vida en el passat.

El seu valor natural

Actualment el gènere Gingko està present a la Xina i el Japó en boscos aparentment naturals on està representat per una única espècie: Gingko biloba Linnaeus 1771. És considerada com a amenaçada i està present en la llista vermella de la UICN.

Seria sorprenent si a les nostres terres es trobessin boscos d’aquesta espècie. Alguns exemplars cultivats encara es poden observar a alguns parcs i carrers de Barcelona, com a la Via Augusta, per sota de Travessera de Gràcia.

Per aprofundir més:

Álvarez-Ramis, C & Golpe-Posse, J. M. (1981) SOBRE LA PALEOBIOLOGÍA DE LA CUENCA DE CERDAÑA (DEPRESIONES PIRENAICAS). Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, Sección Geología, 79: 31-44.

Barrón, E & Diéguez, C. (2005) CUTICUAR STUDY OF LEAF COMPRESSIONS FROM THE LATE MIOCENE (VALLESIAN) DIATOMITES OF CERDAÑA BASIN (EASTERN PYRENEES, SPAIN). Neues Jahrbuch fur Geologie und Palaontologie Abhandlungen, 237 (1): 61-85.

Barrón, E. (1992) PRESENCIA DE FRAXINUS EXCELSIOR LINNÉ (OLEACEAE, GENTIANALES) EN EL MIOCENO SUPERIOR DE LA DEPRESIÓN CERETANA. IMPLICACIONES TAFONÓMICAS Y PALEOECOLÓGICAS. Revista Española de Paleontología, 7 (2): 101-108.

Barrón, E. (1997) ESTUDIO PALINOLÓGICO DE LA MINA DE LIGNITO VALLESIENSE DE SAMPSOR (LA CERDAÑA, LÉRIDA, ESPAÑA). Revista Española de Paleontología, 12 (1): 91-101.

[1] Na Yael és la conservadora de Petrologia el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Davant l’episodi de sequera que estem registrant, la pluja del dilluns de la setmana passada és clarament insuficient per a poder baixar la guàrdia del reg de les noves plantacions.

Previsió climàtica per aquesta setmana. Font: JMGómez

Com a dada més significativa comentar-vos que fa més de 50 dies que no registrem precipitacions. Esperem que la previsió de pluja per aquests dies s’acompleixi, tot i que es preveu que plogui molt poc. Cal tenir present aquesta dada a efectes de reg al jardí (veure pàgina 2 del document), el contingut volumètric d’aigua a 20 cm de profunditat s’apropa al 10%, és a dir, s’apropa al límit establert a partir del qual s’han de reprendre el reg de suport de les noves plantacions.

Més informació:

Resum de les dades climàtiques registrades les darreres tres setmanes a l’estació agrometeorològica del Jardí Botànic

Sovint els jaspis mostren bandejats i nuclis policroms de gran bellesa que els fan aptes per al seu ús gemmològic.

Els jaspis de Montjuïc solen alternar colors vermells molt vius, amb grocs, blaus i grisos i, a més a més, solen ser de gra molt fi, la qual cosa fa que de forma natural, presentin superfícies de fractura molt netes i brillants fàcils de polir.

Pedrera del Morrot. Montjuïc. Foto: Jaume Gallemí

Els jaspis del Museu

La col·lecció del Museu conserva alguns exemplars molt significatius de jaspi de Montjuïc (també d’altres procedències), dels quals n’hem sel·leccionat els següents:

MGB 13635 (col. Cervelló). Foto: Joan Rosell

MGB 13635 (col. Cervelló)
Barcelona, Barcelonès, Catalunya, Espanya. Montjuïc (Miramar)
Mesures: 7,5 x 5,5 x 3,3 cm
Creixements bandejats vermells i grocs dominants

MGB 13636 (col. Cervelló). Foto: Joan Rosell

MGB 13636 (col. Cervelló)
Barcelona, Barcelonès, Catalunya, Espanya. Montjuïc (Miramar)
Mesures: 7,5 x 5,0 x 3,5 cm
Creixements bandejats vermells i grocs dominants

MGB 13784 (col. Cervelló). Foto: Joan Rosell

MGB 13784 (col. Cervelló)
Barcelona, Barcelonès, Catalunya, Espanya. Montjuïc (El Morrot).
Mesures: 7,5 x 8,0 x 3,1 cm
Creixements bandejats vermells i grocs dominants.

MGB 17113 (col·lecció Bagué-Serrano). Foto: Susana Duque

MGB 17113 (col·lecció Bagué-Serrano)
Barcelona, Barcelonès, Catalunya, Espanya. Montjuïc (El Morrot).
Mesures: 5,6 x 5,7 x 0,65 cm. / 133,70 quilats
Tallat i polit en forma de cor

Per a saber-ne més (publicacions disponibles a la Biblioteca del Museu):

• Bareche, E. 1986b. Los minerales de Barcelona. Mineralogistes de Catalunya. 3(4): 103-106.
• Bareche, E. 2005b. Els minerals de Catalunya. Segle XX. Museu Mollfulleda de Mineralogia / Grup Mineralògic català / Inst. Catalana Hist. Nat.  269p. Barcelona.
• Curto, C. 1989. Els minerals de Montjuïc. Comunicats ICMG. 2: 15-19.
• Faura i Sans, M. 1916. Montjuich. Notas geológicas. Bol. Soc. Atracció de Forasteros. 7(28). 18-67.
• Serrat, D. 1985. Recursos geològics i sol. Enciclopèdia Catalana. Història Naturals dels Països Catalans. Vol. 3.   Barcelona.
• Sierra, A., San Miguel, M., Marcet, J., Cerezo, R. 1928. Memoria de la hoja nº 421 (Barcelona) del Mapa Geológico de España 1:50.000. IGME.   Madrid.
• Sinkankas, J. 1955. Barcelona. A Spanish gemstone locality. Rocks and Minerals. 30(3/4): 121-123.

L’olivera, el blat, el xiprer, l’alzina, el magraner, la rosa… arbres, plantes i flors tenen un origen a la mitologia clàssica molt lligat a les transformacions. Siriga, Siringa, Jacint, Píram i Tisbe, Filemó i Baucise… són alguns dels protagonistes que s’acabaran transformant en membres de la natura que ens envolta.

Olivera mediterrània. Imatge de Flickr.

El Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí torna a oferir un segon curs de mitologia per apropar al públic al món dels mites i llegendes. Una molt bona ocasió per a retrobar els mites i per tornar a comprovar la connexió que hi ha entre home i natura.

Imparteixen el curs: Anna Saurí i Lina Vilamitjana
Dates: els dimecres 8, 15, 22 i 29 de febrer del 2012
Hora: 20h (cada sessió durarà 1, 30h)
Preu: 12 euros
El curs es durà a terme si hi ha un mínim d’inscrits.
Inscripcions: cal inscriure’s al Museu de la Mediterrània

Programa

Dimecres 8 de febrer del 2012
Repàs general : què és la mitologia clàssica? Llinatge dels déus primera i segona generació de déus Olímpics. Què són les metamorfosis? Tres exemples: Alzina; Pomera; Rosella-Cascall

Dimecres 15 de febrer del 2012
5 exemples: Olivera; Llorer, Anèmona- Rosa – Mirra; Pollancre

Dimecres 22 de febrer del 2012
5 exemples: Morera; Jacint; blat; vinya; Magraner

Dimecres 28 de febrer del 2012
5 exemples : Xiprer , Canyer, Ametller, Heliotropi i Narcís. COMIAT

La seu central del Museu es troba situada al parc municipal d’Amposta i ocupa l’antic edifici de les escoles públiques Miquel Granell, obra d’inspiració modernista de l’arquitecte Ramon Salas.

Sala arqueologia. Font: Museu de les Terres de l'Ebre

El Museu disposa a partir d’ara d’uns 3.000 m2 de superfície que li permetran desplegar nous serveis i explorar noves possibilitats d’acció cultural com a espai de projecció del territori i del seu patrimoni, i com a plataforma cultural de creació i d’iniciatives ciutadanes.

Font: http://www.museuterresebre.cat/pagina.asp?id=62&i=ca

Nom comú:

Nom científic: Kniphofia x praecox Baker

Família: Liliàcies

Distribució: Sud de la península del Cap (Àfrica occidental), des de Wilderness fins la badia de Plettengerg.

Hàbitat: Vessants humides i terrenys embassats.

Període de floració (aproximat): Al Jardí floreix durant l’hivern i també a la primavera.

Descripció: Planta perenne, herbàcia, amb arrel fasciculada. Fulles (d’1 cm. d’amplada) i inflorescències de fins 1,2 m d’alçada. Eix floral amb gran quantitat de bràctees estèrils a la part inferior i fèrtils a la superior, de 7 a 10 cm. de llargària, fins a 5 cm. de diàmetre. Botons florals vermells. Les flors madures van des del taronja al vermell; es troben inclinades des d’abaix i cap a fora. Periant d’uns 3 a 4 cm. de llarg, que s’eixampla cap a la boca. Un o dos estams poden destarcar-se lleugerament.

Curiositats: El gènere Kniphofia fou descobert a l’any 1794 per C. Moench, botànic alemany que va treballar a Marburg. Va escollir aquest nom en homenatge a Johannes Hieronymus Kniphof (1704-1763), professor de medicina a la universitat d’Erfurt i afeccionat a la botànica.

Cultiu al Jardí Botànic: És una planta de zones humides, encara que al Jardí suporta bé els períodes de sequera. Prefereix l’exposició solar directa. Moderadament sensible a les baixes temperatures, però tolera malament les gelades prolongades. Creix molt en les costes exposades a vents salins. Al Jardí és al mes de gener quan ens trobem amb el major nombre d’inflorescències. En el seu lloc d’origen, després dels incendis, es produeix una major inducció floral.

Setmanalment i des de l’estació agrometereològica del Jardí Botànic en José Manuell Gómez, tècnic conservador del jardí ens envia un detallat resum del temps que fa i una previsió metereològica que ens anirà molt bé per planificar la nostra visita al Jardí.

Previsió climàtica per aquesta setmana al Jardí Botànic. JM Gómez.

Aquest és el darrer resum on apareixen les dades de confort de la tardor.

Més informació:

Resum de les dades climàtiques registrades les darreres tres setmanes a l’estació agrometeorològica del Jardí Botànic

Logotip de les activitats del Nadal a l'ICP. Font: ICP

Entre el 23 de desembre i el 8 de gener, l’ICP proposa tallers per nenes i nens, i a grups de casals. Des del Departament d’Activitats Didàctiques i Divulgatives i en col·laboració amb l’empresa NUSOS s’ha creat un programa que farà que les nenes i els nens coneguin millor els dinosaures i els primats, però també animals com els dents de sabre o els elefants que van habitar Catalunya fa milions d’anys.

Podeu consultar el programa en aquest link directe de l’ICP : http://www.icp.cat/index.php/ca/activitats/activitats-al-museu/nadal-activitats