El diumenge 11 d’octubre les col·leccions de cnidaris i de briozous, van ser protagonistes al diari ARA.
Categoria: Recerca
Els ocells i les papallones com a indicadors de la pèrdua de la biodiversitat
Investigadors de l’Institut Català d’Ornitologia, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, del CREAF, de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Museu acaben de publicar a la revista Environmental Conservation els resultats d’un estudi que mostra que les papallones i els ocells són són bons indicadors per avaluar l’impacte de l’abandonament rural sobre la biodiversitat.
Les malformacions (teratologia) com indicadors de les extincions en massa
Un equip d’investigadors de diversos països liderat per Thijs R. A. Vandenbroucke, de la unitat d’evolució, ecologia y paleontologia del CNRS y la Universidad de Lille (França), han publicat a Nature Communications quin va ésser, a partir del plàncton fòssil, el principal motiu de l’extinció massiva de l’Ordovicià-Silurià.
Montsechia vidalii, la planta amb flor coneguda més antiga del registre fòssil
Aquests estudis que s’estan desenvolupant al voltant de Montsechia vidalii són especialment rellevants pel nostre museu ja que és a la col·lecció del departament de Paleontologia on conservem el material original TIPUS.
Matins d’Innovació en recerca gastronòmica al Museu Blau
El Museu Blau va acollir el dimarts 7 de juliol en el marc de l’exposició Nutrició, impuls vital un seminari tècnic sobre les activitats de recerca en gastronomia industrial i transferència tecnològica que es duen a terme a Catalunya.
L’ocell de les ales creixents
Investigadors del Museu constaten que el canvi climàtic fa augmentar la longitud de les extremitats de la llucareta
Els Artròpodes cavernícoles de les cavitats del Parc Natural dels Ports
Investigadors del Departament d’Artròpodes del Museu han publicat l’estudi “Biodiversitat d’artròpodes de les cavitats del Parc Naturals dels Ports”, que ofereix moltes novetats sobre els invertebrats “hipogeus”, és a dir, els que s’han adaptat a viure sota terra.
Aprimar-se o morir: l’estratègia del lluer per evitar que el cacin
Per primer cop s’ha pogut comprovar experimentalment una hipòtesi que els ornitòlegs anomenen “predació depenent de la massa”.
VII Sessió Científica sobre Invertebrats i Medi Ambient
És la VII Sessió Científica que organitza el Xavier Jeremías i l’Ajuntament de Cervelló.
Apuntes del XV Congreso Nacional de Etología
El Museu Blau acoge estos días el el XV Congreso Nacional y XII Iberoamericano de Etologia con un éxito de participación.
El Museu Blau acull el XVè Congrés Nacional i XIIè Iberoamericà de la Societat Espanyola d’Etologia
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, seu de la SEE, organitza del 3 al 5 de setembre al Museu Blau, el proper Congrés Nacional i XIIè Iberoamericà de la Societat Espanyola d’Etologia que se celebra enguany a Barcelona .
Indicadors de l’impacte dels canvis en els usos del sòl utilitzant el monitoratge dels ocells a gran escala: l’abandonament de la terra en una regió mediterrània
Un estudi sobre l’impacte que l’abandonament de terres agrícoles i forestals ha tingut en els ocells a Catalunya en la darrera dècada.
La dieta i la mobilitat determinen la resposta dels organismes al foc forestal
Javier Quesada, conservador de cordats del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Aquesta setmana : III Encuentro Ibérico de Biología Subterránea
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona organitza la III Encuentro Ibérico de Biología Subterránea que té lloc aquesta setmana al Museu Blau. Aquesta trobada suposa un salt qualitatiu respecte a les edicions anteriors, celebrades al Museu Valencià d’Història Natural (2009) i a la Universitat d’Aveiro (Portugal, 2011), perquè els continguts s’amplien més enllà de l’àmbit…
Què es cou als laboratoris del Museu?
A l’ànima del Museu s’hi conserven les col·leccions: minerals, roques, fòssils, plecs d’herbari, llavors, registres sonors, animals invertebrats, animals vertebrats i documents d’arxiu. A les exposicions del museu solament s’hi pot veure una petita part d’aquest fons patrimonial.
Qui hi ha al darrere? La transformació d’un escarabat cavernícola en logo d’una gran trobada
Aquest segon article vol referir-se en especial al disseny de la imatge gràfica que s’ha creat al voltant de la preparació del III Encuentro Ibérico de Biología Subterránea (III EIBS) i, així, poder agrair als autors i dissenyadors de les il·lustracions la seva important col·laboració en aquest esdeveniment, a ells, mil gràcies.
III Encuentro Ibérico de Biología Subterránea
Ens complau anunciar que el III Encuentro Ibérico de Biología Subterránea (III EIBS) tindrà lloc al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, del 2 al 5 d’octubre d’enguany.
Un estudi taxonòmic permet trobar un gènere i dues espècies noves de foraminífers de fa 83-65 milions d’anys
Des del Departament de Paleontologia del Museu s’ha participat en un extens estudi taxonòmic d’un grup de foraminífers fòssils: els alveolinacis.
Index Seminum 2012 : Nou catàleg d’ntercanvi de llavors entre jardins
Cada any des dels diferents jardins del món es realitza una llista de les llavors disponibles que té cada centre per a oferir e intercanviar amb altres jardins.
Planeta Vida al VIII Congrés Geològic d’Espanya
La unitat de petrologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona va presentar dues comunicacions a la sessió de patrimoni geològic i geodiversitat, per mostrar tota la tasca feta en la documentació, trasllat, muntatge i conservació del material que es troba a l’àmbit de Roques i Minerals de l’exposició Planeta Vida del Museu Blau
Aves con carácter
A la recentment inaugurada Illa de Ciència del Comportament animal al Museu Blau, podrem entendre molt bé com les estratègies de comportament i la personalitat dels animals condicionen el seu èxit evolutiu. Un molt bon exemple el trobem en les aus, tal com ens explica Fernando Mateos en aquest article.
Científics exploradors “d’alçada” en un gran experiment conjunt
Durant el 2010 s’han produït importants retallades en la investigació i la recerca científica. Iniciatives com The #SciFund Challenge reuneixen a científics interessats en intentar un gran experiment conjunt, 49 projectes de ciències buscant paral·lel·lament financiació en una plataforma de crowdfunding, anomenada RocketHub.
Aranyes del Montcau
L’estudi de l’artropofauna, en concret de les aranyes de les codines del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac permeten descobrir noves espècies i la fragilitat d’aquests ambients rocallosos
Una nova espècie de ratpenat descoberta a Catalunya
L’expedició per buscar el ratpenat argentat havia estat preparada durant la primavera per l’equip de l’Àrea d’Investigació de Quiròpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers amb la col·laboració de l’Associació Galanthus.
Les aus migratòries amb maduresa sexual tardana es tornen sedentàries a les illes
Les aus de mida gran que arriben a la maduresa sexual després d’una infància prolongada son sedentàries a les illes amb l’objectiu de reduir el risc d’extinció de l’espècie
Els joves es queden a prop de les àrees de reproducció per cobrir possibles vacants del seu grup de població. Amb aquest comportament prevenen les fluctuacions de població que poden posar en perill d’extinció a la comunitat
La importància de retrobar una espècie que es creia desapareguda
Fa uns dies va sortir publicat a La Vanguardia la notícia de la troballa d’una xinxa Polytoxus siculus, del Delta del Llobregat que es creia extinta fa 50 anys.
Nou volum de l’Animal Biodiversity and Conservation
Ja teniu penjat al web un nou volum d’Animal Biodiversity and Conservation, el 34-1 (2011).
Una xinxa, primera cita al Pla de l’Estany d’una nova espècie exòtica invasora
El darrer exemplar ( (Leptoglossus occidentalis). Núm. Reg. 3170) que ha ingressat al Museu Darder el van portar un cap de setmana, encara viu, unes persones que el van trobar a casa seva, a prop de Casellas d’Avall, a Porqueres. Allà n’hi havia diversos exemplars, i en no reconèixer l’espècie, van decidir consultar al Museu…
Les aus urbanites són més valentes i exploradores que les que viuen en entorns naturals
Un estudi liderat pel CREAF conclou que la manca de depredadors a les grans ciutats afavoreix aquestes aptituds i en definitiva una tendència a que les aus de les ciutats siguin més intel·ligents que les d’altres ambients. Aquest estudi dóna noves pistes per poderentendre l’èxit que moltes espècies invasores tenen a les nostres ciutats….
Els “guapos” també són més intel·ligents
L’últim article publicat a la revista Biology Letters (Royal Society of London) per la Unitat Associada CSIC-MCNB d’Ecologia Evolutiva i de la Conducta ha estat escollit per la prestigiosa revista Nature com un dels articles que val la pena llegir.