Restauració de l’arxiu i la biblioteca del Museu de Francesc Bolós

Laura Gavioli, Marta Pérez i Neus Ibáñez

Des del mes d’abril la investigadora Laura Gavioli de l’Institut Botànic de Barcelona, dins del marc de la seva tesi doctoral, està desenvolupant diferents tasques de recerca i classificació de documents en el Museu de Francesc Bolós conservat a Olot.

Francesc Bolós i Germà va néixer a Olot el 1773 i va morir a la mateixa població el 1844. Va ser farmacèutic i des del 1807 va començar a regentar la farmàcia familiar (Yañez, 1847; Garganta, 1936). Entre els seus treballs destaca l’elaboració d’un catàleg de plantes d’Olot, la creació d’un important herbari i la formulació de la teoria de l’origen volcànic de la zona al voltant d’Olot (Bolós, 1820; Bolós, 1841). Va crear un museu a la seva casa natal, a la planta superior del mateix edifici on hi havia la farmàcia. Bolós, en la publicació del 1841, expressa la voluntat de crear i mantenir un museu propi i explica que coneixia el museu de la família Salvador i amb qui, almenys des de 1835, s’intercanviaven plantes (Garganta, 1936).

Segons Yáñez (1847) “…el herbario de Bolós fue todo obra suya y se compone de más de seis mil especies clasificadas por el sistema sexual y distribuida en veintidós tomos […]. Por último, el museo […] contiene una colección muy abundante de minerales, petrefactos y otros fósiles, bastantes conchas, varias antigüedades romanas y otras preciosidades, y el monetario que comprende más de seis mil ejemplares antiguos, algunos de mucho valor”

El museu es conserva en la seva antiga ubicació, a la planta de dalt del carrer Major numero 20 d’Olot, en possessió dels descendents de la família. El formen el gabinet de curiositats i la biblioteca associada. Aquest museu, creat seguint els objectius generals que portaven a la instal·lació de museus a inici del segle XIX, fou creat a partir de les pròpies col·leccions de Francesc Bolós .

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els gabinets de curiositats, presents a tot Europa durant el segle XVIII i XIX, eren un espai privat, obert només a visitants selectes, ple de mobles amb objectes reunits allà per la seva raresa o curiositat. Durant tres segles, aquests gabinets van ser l’espai privilegiat per a desenvolupar la història natural, la disciplina que és l’origen de les ciències naturals. La majoria d’aquests gabinets de curiositats han estat l’embrió dels actuals museus de ciències naturals d’Europa (com per exemple el Natural History Museum de Londres o el Museum Naturelle d’Histoire Naturelle de París).

Al contrari del que va passar amb la major part de les col·leccions europees coetànies, la de Francesc Bolós no desapareix, ni es dissol en col·leccions reials o universitàries més grans. És així com ens ha arribat fins als nostres dies, i amb el valor afegit de conservar-se a la casa pairal de la família, que encara li dona més rellevància i ens fa entendre millor com es desenvolupava la ciència en aquella època.

El gabinet de curiositats de Francesc Bolós, és, pel que podem saber fins ara, l’únic gabinet de curiositats a Europa conservat íntegre dins de la casa on va néixer i també on hi havia la farmàcia de la família.

Creiem, per tant, que és necessari tenir un inventari complet de la col·lecció per fer-la accessible a la comunitat científica, ja que només d’aquesta manera es podrà valorar l’aportació d’aquest farmacèutic olotí a la història de les ciències naturals a Catalunya. Per això, actualment la col·lecció s’està estudiant; s’ha restaurat una part de la biblioteca i arxiu gràcies a un acord de col·laboració entre la família i l’Institut Botànic de Barcelona.

Laura Gavioli, conjuntament amb dues restauradores especialitzades en paper, Cristina Najar Orriols i Magalí Anglada Font de l’empresa “El sot del Rector”, han treballat in situ sobre les cartes i la biblioteca del Museu Bolós .

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les tasques que s’han portat a terme són:

Tractament del fons de correspondència

  • Identificació i enumeració per tal de poder dur a terme els diferents processos de restauració, formant grups i ordenat cronològic.
  • Neteja en sec per eliminar la brutícia superficial i incrustada.
  • Consolidació d’esquinçaments i estrips per estabilitzar els suports de paper i evitar una major degradació.
  • Aplanat per corregir plecs, arrugues i deformacions, facilitant la llegibilitat i millorant la seva aparença.
  • Digitalització mitjançant escaneig per evitar la manipulació dels originals durant el seu estudi.
  • Protecció entre camises, carpetes i caixes de material de conservació permanent, lliures d’àcids i amb reserva alcalina, correctament identificats.

Tractament del fons de bibliogràfic

  • Col·locació dels volums a la zona de treball per dur a terme els diferents processos.
  • Neteja en sec per aspiració per eliminar la brutícia produïda al llarg dels anys. Volum a volum, talls, cobertes i interiors: guardes i primeres i últimes pàgines.
  • Segona neteja en sec amb draps de cotó per l’exterior dels volums.
  • Enumeració dels volums amb la col·locació d’un punt de llibre de Melinex etiquetat i identificació de la localització dins la llibreria.
  • Captura d’informació de cada volum mitjançant fotografia de portades.
  • Neteja de la llibreria de fusta per aspiració netejant lleixa, sota lleixa, parets, sostres i laterals.
  • Desinsectació degut a la presència de xilòfags, amb insecticida de base permetrina al 0’03%.
  • Informatització de les dades de cada un dels volums en una base de dades per la obtenció d’un llistat bibliogràfic.
  • Col·locació dels volums a la llibreria mantenint l’ordre original.

Actualment Laura Gavioli està escanejant, informatitzant i estudiant les cartes relatives al Museu Bolós i elaborant una base de dades de la biblioteca que es conserva allà, per tal de conèixer i consultar els textos que el farmacèutic olotí va utilitzar per la formació de les seves col·leccions.

Treball d’escaneig de l’herbari de Francesc Bolós a l’Institut Botànic de Barcelona. ©Laura Gavioli

També està escanejant, informatitzant i estudiant els plecs de l’herbari de Francesc Bolós, cedit amb caràcter de dipòsit per Antoni de Bolòs a l’Institut Botànic de Barcelona on es conserva (Ibáñez, 2006). Les parts més malmeses dels 22 volums de l’herbari van ser prèviament restaurades per Montserrat Florensa Flix, mentre que els plecs de l’herbari s’han netejat i condicionat per a la seva conservació preventiva seguint les indicacions de Marta Pérez Azcárate, col·laboradora del Laboratori de conservació preventiva i restauració del Museu.

Bibliografia

  • Bolós, F. (1820). Noticia de los estinguidos volcanes de la villa de Olot, de la naturaleza de sus productos, y de sus aplicaciones. Mem. Agric. y Artes. Barcelona.
  • Bolós, F. (1841). Noticia de los extinguidos volcanes de Olot y de sus inmediaciones hasta Amer, y de los nuevamente descubiertos, y no publicados, todos en la provincia de Gerona, de la naturaleza de sus productors y de sus aplicacions. Barcelona: Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
  • Garganta , M. (1936). Francisco de Bolòs y la cultura de su tiempo. Olot: Imprenta, Aubert.
  • Ibáñez (2006). Estudis sobre cinc herbaris històrics de l’Institut Botànic de Barcelona. Tesi doctoral. Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona.
  • Pardo, J. (2014). Salvadoriana. El gabinet de curiositats de Barcelona. Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Institut Botànic de Barcelona (CSIC-ICUB). Barcelona: Gràfiques Alpres.
  • Yáñez, A. (1847). Elogio Histórico del doctor D. Francisco Javier Bolós Germà de Minuart. Barcelona: Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

4 Comments Add yours

  1. Ramon de Bolòs Canal ha dit:

    Em fa molt content per aquesta iniciativa . Tinc molt bons records de la casa pairal de Can Bolòs.

    1. Cristi ha dit:

      Moltes gràcies! És un plaer de poder treballar i poder dur a terme aquests projectes. El convidem a que si vol compartir els seus records de Can Bolòs seran molt ben benvinguts en aquest blog.

  2. Ester Rivas Corominola ha dit:

    És una molt bona notícia que es duguin a terme aquestes tasques de recuperació en el museu Bolòs.

    1. Cristi ha dit:

      Sí! Estem molt contents de poder dur a terme aquest projecte. Moltes gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *