El museu a CRONOBIRD: aus i canvi global

El divendres dia 10 de novembre de 2017 es tancaven les IV Jornades de la xarxa temàtica CRONOBIRD .

Un taller sobre disseny de nius artificials d’ocells emprats per a recerca va precedir el comiat dels assistents a tres dies de sessions. CRONOBIRD és una xarxa que reuneix vuit grups de recerca procedents de cinc institucions Museo Nacional de Ciencias Naturales, la Facultad de Ciencias de la Universidad de Granada, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Universitat de València i la Estación Biológica de Doñana.

La finalitat de reunir aquesta capacitat investigadora respon tant a raons bàsiques, com la seva causa final: els estralls que el polièdric canvi global causa i pot continuar causant en la salut del planeta per a espècies com la nostra. Sense retòriques, CRONOBIRD persegueix l’obvietat dels beneficis derivats de coordinar-se en la inducció de projectes de recerca i d’augmentar la influència internacional, alhora que promou embolcallar la producció investigadora amb eines de divulgació.

Els objectius de recerca de la xarxa apunten al seguiment de poblacions d’aus al llarg del temps (CRONO) que mostrin símptomes de canvis vinculats a causes ambientals. Els experiments de camp sobre adaptacions locals i selecció sexual s’abonen als avantatges metodològics oferts per les aus (BIRD) que crien en cavitats. Això és CRONOBIRD.

El finançament d’aquesta xarxa temàtica prové del Ministerio de Economía y Competitividad, per períodes bianuals. S’acaba ara el primer tram 2016-2017 que ha servit per comprovar la solidesa de la xarxa, mentre s’espera continuar amb la tònica dels bons resultats obtinguts per assolir nous reptes: més equips, més cohesió, més beneficis mutus.

Les IV Jornades  de CRONOBIRD celebrades  del 7 al 10 de novembre a la Universitat de València sota la tutela d’Emilio Barba, Elena Álvarez i David Díez, van aplegar més de 30 assistents en les 24 presentacions i 3 tallers que van tenir lloc. També van comptar amb intervencions convidades de relleu internacional obertes a totala comunitat universitària: Anders Pape Møller (Université de Paris-Sud, França), Bart Kempenaers (Max-Plank-Institute für Ornithologie, Alemanya) i Jim Reynolds (University of Birmingham, Regne Unit). Els tres científics, reconeguts i destacats en l’àmbit de la biologia evolutiva, van assistir també a les sessions internes de la xarxa en un ambient de franca complicitat.

La conferència de Bart Kempenaers va posar de relleu la importància de la contaminació lumínica i els seus efectes sobre els animals. Imatge de Joan Carles Senar.

El Museu hi va participar amb set intervencions, entre les quals destaca la de Joan Carles Senar, cap de recerca del Museu i a més a més  representant  del museu a CRONOBIRD. Joan Carles Senar va presentar una relació de recerques desenvolupades pel Museu que tenen relació directa amb els objectius de CRONOBIRD i una prospectiva de futures investigacions  que responen també als interrogants d’aquesta xarxa.  La resta d’intervencions, en ordre d’intervenció, versaven sobre identificació genètica de preses,  aprenentatge de la selecció de dieta en mallerengues, disseny de caixes niu per evitar la predació, estudi de la dieta amb isòtops estables en mallerengues, dinàmica i dispersió de poblacions de cotorres en entorns urbans i senyals interespecífiques de comunicació també en mallerenga.

Joan Carles Senar també va oferir una demostració de tècniques per gestionar la informació científica i convertir-la en coneixement. Imatge de Daniele Mazzoni.

La gran visibilitat dels ocells i la inquietud davant els indicadors d’anomalies ambientals fonamenten CRONOBIRD. A la xarxa els equips participants comparteixen objectius de recerca:  la lluita contra el canvi global i la pèrdua de biodiversitat. Aquesta passió es reflecteix en   la camaraderia entre investigadors, consagrats i aprenents, d’un centre o un altre, dedicats a analitzar números o a passar hores fent observacions de camp.

Una prova d’aquesta bona sintonia la trobem en l’animadíssima sessió sobre nius artificials que va cloure les jornades. Malgrat ser al final d’uns dies intensos, es van veure imatges de participació entusiasta. Es tractava de compartir  els trucs i solucions trobats per a cada petit problema que sorgeix en l’experimentació de camp. Les explicacions anaven acompanyades de mostres reals, amb materials aplicats al seguiment de la reproducció en entorns d’investigació. Amb un teixit humà tan engrescat s’aconsegueix que la recerca sigui de màxim lluïment.

Els assistents a les jornades a punt de desplegar utensilis i i trucs en relació amb les caixes niu. A la dreta un dels membres més joves de CRONOBIRD sota tutela del seu pare! Imatge de Joan Carles Senar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *