Crònica de les jornades “Las Ciencias Naturales y los Museos del s XXI”

Dacha Atienza, cap de Col·leccions, Recerca i Documentació del Museu

El 3 i 4 d’octubre es van celebrar unes jornades tècniques de museologia: “Las Ciencias Naturales y los Museos del siglo XXI” organitzades per la Diputació Foral d’Àlaba.

Aquesta iniciativa buscava oferir un espai de comunicació i reflexió pels tècnics de l’administració pública basca implicats en la gestió del patrimoni cultural, així com pels diversos agents socials públics o privats que es moguin en l’àmbit de la natura, ja sigui com a generadors de col·leccions científiques derivades de la investigació biològica i geològica, com conservadors de les mateixes, o com a gestors de qualsevol àmbit relacionat directament o tangencialment amb el coneixement del medi natural. Per últim, aquestes jornades havien de servir per posar sobre la taula la realitat del Museu de Ciències Naturals d’Àlaba i quin ha de ser el seu futur immediat.

Un intens i interessant programa

Les jornades es van obrir amb la conferència (The Tentelic Thesis) a càrrec del Doctor Fenton PD Cotterill, del departament de Ciències terrestres de la Universitat de Stellenbosch, a Sud-àfrica, sobre les col·leccions d’història natural com fonaments del coneixement geobiològic. La seva ponència va donar pas a la del Doctor Brad Irwin, del Museu d’Història Natural de Londres, que va parlar del Darwin Centre Cocoon, el cor del museu natural en què exerceix la seva tasca. Tots dos van participar posteriorment en una taula tècnica juntament amb l’Esteban Manrique, professor d’investigació del CSIC i exdirector del Museu Nacional de Ciències Naturals, la Marta Infante, conservadora del Herbari Vit, i Jesús Alonso, tècnic responsable del Museu de Ciències Naturals d’Àlaba, per parlar sobre les relacions dels museus de ciències naturals i el territori.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El segon dia de les jornades va ser el torn de la conferència del Doctor Francis Duranthon, director del Museu d’Història Natural de Toulouse, que va parlar sobre l’evolució del seu museu durant el segle XXI. Ell mateix va obrir la taula tècnica sobre la història natural i el patrimoni cultural en la que van participar també Carles Curto, exconservador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Patxi Heras, conservador del Herbari VIT, Jesús Alonso, tècnic responsable del Museu de Ciències Naturals d’Àlaba, i jo mateixa.

Com han de ser els museus de ciències naturals del segle XXI?

Durant aquests dos dies es va discutir sobre quin és i ha de ser el paper de les col·leccions en la nova concepció de les nostres institucions. El Dr. Cotterill va deixar clar que els espècimens preserven informació complexa, que cadascun d’ells és únic i representa una mostra original d’una població que comprèn la diversitat biològica de l’organisme. Per tant, les col·leccions són la millor manera de preservar la informació complexa associada a els canvis geomorfològics i la història de la Terra. La recol·lecció i conservació de les col·leccions continuen representant part de les funcions principals del museus d’història natural i per tant són els garants d’aquesta informació. Els avenços en les aplicacions analítiques per millorar l’accés a les col·leccions han de ser un dels objectius prioritaris dels museus del segle XXI.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El Dr. Irwin, a banda,  a més d’explicar com és el Darwin Centre’s Cocoon ens va presentar de quina manera, dins d’aquesta nova infraestructura, les col·leccions representen el centre de tot el discurs i com el personal científic del museu participa de manera activa en la difusió dels coneixements.

Per últim, el Dr. Duranthon va fer una descripció detallada del projecte de renovació que es va fer al seu museu i que va durar 10 anys. Va resultar especialment interessant la seva explicació sobre com es va concebre la nova exposició per poder donar espai a les col·leccions i la seva importància al llarg de tot el discurs expositiu. Aquesta renovació de l’espai físic va anar acompanyada també d’un canvi organitzatiu important i de perspectives. Actualment el museu dóna especial importància a l’accessibilitat i estar connectat, per la qual cosa es dedica un esforç important a convertir el museu en una plataforma cultural, en el sentit més ampli, a més a més de científica.

Durant les dues taules rodones es va posar de manifest que el tema de les col·leccions és l’aspecte que més preocupa a tots els tècnics que han de gestionar-les. Els museus han de plantejar-se com poden fer les seves col·leccions “vives”. Actualment no només poden ser objectes que es col·leccionen i es conserven, han de poder ser accessibles, han de donar peu a la seva recerca, han de poder ser divulgades i a més han de servir per generar noves vocacions.

Un tema molt interessant sobre el nostres museus és la manera en la que entra el material, per tant s’han d’establir criteris clars sobre com han de créixer les col·leccions i quin ha de ser el seu objectiu final.

En relació a la gestió de les col·leccions, sembla que tots tenim els mateixos problemes i dificultats. El primer repte és trobar les vies necessàries per fer arribar el missatge a les nostres autoritats que el patrimoni natural també té un valor, que és econòmic, que també és patrimonial en la seva definició i que per tant cal que la legislació ho contempli d’aquesta manera. Sempre que s’entengui el valor patrimonial que tenen les nostres col·leccions, serà més fàcil poder explicar la necessitat dels recursos materials i personals necessaris per a la seva gestió.  Un dels punts més importants que va sortir de la discussió va ser el pressupost  per poder assegurar la conservació d’aquestes col·leccions.

Tota aquesta reflexió va donar peu a la intervenció final per part del representant de la Diputació d’Àlaba que es va comprometre a obrir el procés per la renovació del museu i que ha de portar a tenir un nou equipament a l’alçada dels nous reptes i necessitats del segle XXI.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A més del programa oficial, els convidats vam tenir ocasió de visitar el Museu de Ciències Naturals d’Àlaba i tenir una explicació de primera mà sobre les condicions actuals en les què es troba aquest museu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *