Es diu Micropia i l’eslògan que usen per anunciar-lo és «Visita Micropia i descobreix la vida invisible». En el seu web es presenta com el primer museu que mostra el món de la petita vida microscòpica. En la seva declaració d’interessos diu:
…”A més, afegirà un capítol nou i important a la nostra tradició de col·leccionar i mostrar el món natural i d’experimentar-hi. És impossible entendre completament la interconnexió del món natural sense conèixer els organismes més poderosos i de més èxit, alhora que els més petits. La microbiologia pot ajudar a resoldre problemes d’abast global, des de la depuració de l’aigua al desenvolupament de noves formes de guarir malalties infeccioses. Pot produir energia, aliments i plàstic biodegradable. Els seus usos són infinits.
Micropia vol eliminar la bretxa que hi ha entre el coneixement científic i el públic general, especialment la visió negativa que se sol tenir del món microscòpic. Vol contribuir a difondre el coneixement del món microscòpic, perquè no es pot apreciar allò que es desconeix. I la manca de coneixement i els prejudicis que es tenen sobre els microbis no són un encoratjament per a la recerca en aquest camp, cosa que té un efecte negatiu sobre la aplicació d’aquesta recerca…”
L’anunci de la inauguració d’aquest nou museu dedicat a la vida microbiana és una notícia molt bona per a la ciència i per a la cultura. Micropia se suma a algunes —poques, però— experiències similars en diferents llocs. La visió dels microorganismes com uns éssers que, malgrat la seva petitesa, són indispensables per a la vida i es relacionen amb tots els altres grups d’éssers vius impregnen també l’exposició de referència “Planeta Vida” del Museu Blau des que es va inaugurar aquesta seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el 2011. El Museu Blau, per tant, ha estat pioner en el reconeixement de la gran diversitat i efectes beneficiosos dels microorganismes i també en la dedicació d’un ampli espai museístic per a mostrar-los.
Com a Micropia, els microbis tenen en el Museu Blau un espai exclusiu per a ells, un «món dels microbis» —no ens agrada anomenar-lo «zoo» de la mateixa manera que no ens agrada parlar de la «flora» intestinal, sinó de la «microbiota». En aquell espai del Museu es poden veure maquetes de microbis de diversos tipus (virus, bacteris i protists); se’n poden conèixer les característiques i la seva funció a la natura, les relacions amb altres microbis i amb organismes d’altres grups i també el seu aprofitament.
Però els microbis no són presents únicament en aquell àmbit expositiu exclusiu; també ho són en l’àmbit que narra la història conjunta del planeta i de la vida. Les idees del químic atmosfèric britànic James Lovelock (nascut el 1919) i de la biòloga nord-americana Lynn Margulis (1938–2011) sobre el paper que els microbis han tingut en l’evolució de la Terra i de la vida són la base en què recolza el relat de la història del planeta i dels seus habitants. Perquè els microbis van convertir un planeta desproveït de vida i amb una atmosfera reductora (sense oxigen i amb gran quantitat de CO2, com l’atmosfera actual dels seus veïns Venus i Mart) en la Terra que ara coneixem, amb una atmosfera oxidativa (amb un 21 per cent d’oxigen i un 0,03 per cent de CO2) i on la vida és present en tots els ambients, fins i tot els que els humans qualifiquem d’inhòspits.
Per altra banda, la Universitat de Boston va comptar, durant més d’una dècada, amb un museu dels microbis que estava situat a la Facultat d’Educació, en les instal·lacions del Projecte Microcosmos. Era un museu petit, però tractava aspectes molt diversos de la vida microbiana i mostrava els aspectes beneficioso dels microbis i el seu paper fonamental per al manteniment de la vida en el planeta.
A l’entrada d’aquell departament, els visitants trobaven un bosc de columnes de Winogradski, recipients de vidre multicolors on les «pintures» eren els pigments de les comunitats de bacteris que hi creixien. El director d’aquell Microcosmos era Douglas Zook, microbiòleg inspirat en les idees de Lynn Margulis, de qui era deixeble, i de James Lovelock. Al llarg de més de vint-i-cinc anys, Zook ha anat desenvolupant nous curricula i materials educatius per dur a l’escola el fascinant món dels microbis. Durant la dècada de 1990, gràcies a l’interès que el seu programa educatiu va despertar en la Fundació per a la Ciència dels Estats Units (USA National Science Fundation), va rebre subvencions per a dur a terme tallers de formació en microbiologia per a ensenyants i persones dedicades a la divulgació i educació en museus. Hi van participar centenars d’ensenyats i monitors. Aquell projecte educatiu va travessar l’Atlàntic i el 1991 i el 1993, unes quantes dotzenes de professors d’ensenyament primari i secundari de Catalunya van participar en sengles tallers organitzats des de la Societat Catalana de Biologia i subvencionats per la CIRIT (Comissió Interdepartamental de Recerca i Tecnologia) de la Generalitat de Catalunya.
Tornant a Micropia, el nou espai dedicat als microbis a la ciutat d’Amsterdam, pensem que és molt adient que els Països Baixos dediquin un museu a uns éssers que la humanitat va poder conèixer gràcies a un «aficionat» neerlandès, Antonie van Leeuwenhoek (1632–1723), venedor de teles i amant de la natura.
Expert en la construcció de lents per comptar els fils de les teles que venia, Leeuwenhoek va fer-se uns microscòpics molts simples, amb els quals va començar a explorar el món microscòpic. Les seves observacions detallades van ser publicades per la Royal Society de Londres, a la qual va enviar centenars de cartes en què descrivia i comentava les seves descobertes. Amb aquelles observacions, que van revelar un món fins aleshores invisible, va desenvolupar-se una nova ciència, la microbiologia. És una ciència, doncs, relativament jove, que primerament va centrar-se en l’estudi de les malalties infeccioses, però que, amb el temps, ha anat descobrint el paper fonamentals dels microorganismes en tots els ecosistemes i també les seves «bondats» i el gran potencial com a agents biotecnològics. Aquest aspecte positiu, sovint oblidat, és el que es mostra principalment en les exposicions del Museu Blau, a Barcelona, i de Micropia, a Amsterdam.