Un nou exemplar per la col·lecció de cordats del Museu

Laura Roqué, col·laboradora del Laboratori de Preparació Zoològica del Museu

El jaguar, Panthera onca, viu a Amèrica, representa el felí més gran d’aquest continent i el tercer del món (després del lleó i el tigre). La seva distribució històrica va des del sud dels Estats Units fins al nord d’Argentina. Malauradament, la seva distribució actual està fortament  fragmentada i molt minvada. Viu  principalment en boscos densos i molt humits i, a l’igual que el tigre, li agrada molt l’aigua. Són animals solitaris, amb pics d’activitat crepusculars. Aquesta espècie pot presentar individus melànics, és a dir, negres.

Segons la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) aquesta espècie està considerada com a “quasi amenaçada” (NT), tot i que les seves poblacions van disminuint. El principal factor és la pèrdua de l’hàbitat.

El nostre exemplar, concretament és un Panthera onca onca, que és la subespècie que es localitza a les conques d’Orinoco i l’Amazones. És un mascle de 9 anys i 8 mesos d’edat, que va viure al Parc Zoològic de Barcelona. En llibertat poden viure uns 11 o 13 anys, tot i que en captivitat, l’edat pot incrementar-se en més de 20 anys.

Com podeu observar en aquesta imatge, el desenvolupament dels músculs masticatoris són excepcionals, essent un dels carnívors amb potència masticatòria més elevada del món.

La pell del cap, potes i cua presenta unes taques negres sòlides, mentre que al cos les taques es presenten en forma de roseta, presentant una o més taques interiors.

Us presentem algunes imatges del procés que s’ha portat a terme per a la seva naturalització. Es va partir de les seves mesures (perímetres, longituds, proporcions) i una recerca bibliogràfica exhaustiva. Encara falta buscar una peanya adient, però el resultat actual no pot ser més satisfactori.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Ha estat elaborat per Carles Orta i Enric Ruíz. Tot i que ja no treballen professionalment al museu, actualment  són col·laboradors del Laboratori de Preparació Zoològica del Museu. Tots dos presenten una vida amb una llarga trajectòria professional en el món de la taxidèrmia i han realitzat moltes peces del Museu (totes elles de gran qualitat).

 

De fet, un aspecte a destacar del bon fer del Carles i L’Enric és que freqüentment han de fer taxidèrmies d’animals provinents del zoo que han patit una necròpsia i/ o són animals molt vells. Això, afegeix una dificultat molt gran per obtenir un bona taxidèrmia (per exemple, el nostre jaguar). A jutjar pel resultat no podem si no treure’ns el barret davant d’aquets dos grandíssims professionals.

Què us sembla aquesta nova incorporació?