Ceanot arbori

Josep M. Gómez, conservador Jardí botànic de Barcelona

Nom comú: Ceanot arbori
Nom científic:
Ceanothus arboreus Greene
Família:
Rhamnaceae
Distribució:
Originari de les costes de Califòrnia, nord d’Amèrica i nord de Mèxic. El trobem a Santa Cruz, Santa Rosa i Santa Catalina.
Hàbitat:
Normalment es troba a boscos i matolls de vessants secs.

Període de floració (aproximat): del febrer a l’abril.

Descripció: arbust arborescent de 5 m d’alçada i 4 m d’amplada, aproximadament. De fulla persistent, amb estípules primparades de 4-10 cm de llargària, amb 3 nervis que surten de la base lleugerament cordiforme; marge serrat-fistonat, feix verd fosc, una mica puberolent, revers més pàl·lid i tomentós. Inflorescència raïmosa on les flors es disposen assentades sobre l’eix, de fins 15 cm. de llargària. Flor de color blau a blau grisenc. Llargària del fruit d’uns 8 mm, trilobat, amb valves una mica crestades.

Curiositats: el gènere Ceanothus inclou 55 espècies d’arbustos i petits arbres. Según el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, el ceanoto és una planta ramnàcia americana i oceànica. En destaca com a espècie més important, la vulgarment coneguda com a te de Jersey, que es fa servir pels indis americans contra la disenteria i la sífilis.

Cultiu al Jardí Botànic: presenta certes dificultats el seu cultiu a causa de la tipologia del terreny. És una planta delicada per ser sensible als fongs del sòl (Phytophtora, en el cas del Jardí). No s’ha de regar a l’estiu si el terreny és argilós i les temperatures massa elevades. En aquests casos és preferible regar amb molta precaució a primeríssima hora del matí si la planta pateix d’estrés hídric. Els ceanots presenten símptomes de clorosi si el terreny és calcari. Són molt resistents a la sequera. No toleren l’embassament ni temperatures inferiors a -7º C.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *