Els sulfurs de les mines de la Vall de Ribes

Joan Rosell Riba, col·laborador del departament de mineralogia del Museu de Ciències Naturals i membre del Grup Mineralògic Català torna a compartir amb nosaltres al Facebook del Museu

Origen

Procedents de la zona minera de la Vall de Ribes, tenim aquests saquets que tenen al seu interior mostres de sulfurs extrets del filó MM de les mines Teodora, Rialp, Sant Joan, Farga, Saragossa i Juana Amelia.

saquets que tenen al seu interior mostres de sulfurs extrets del filó MM de les mines Teodora, Rialp, Sant Joan, Farga, Saragossa i Juana Amelia
Saquets amb mostres de sulfurs extrets del filó MM de les mines Teodora, Rialp, Sant Joan, Farga, Saragossa i Juana Amelia

Es tracta de sulfurs d’arsènic, coure i plom que van ser dipositats al Museu a principis del segle XX. Aquestes mines van ser explotades i les mostres es suposa que van servir per estudiar la seva mineralogia.

Galena trobada a Mina Teodora (Vall de Ribes)

Hi ha un magnífic llibre amb planells i molt il·lustrat que descriu la mineria de la zona i que, si el voleu, podeu consultar a la biblioteca del Museu: “Exploración y Explotación de los Criaderos Metalíferos del Valle de Ribas” de Silvino Thós y Codina, editat per l’empresa “Minas y Minerales Gironès y Heinrich, en comandita” l’any 1904.

Actualment es poden visitar algunes d’aquestes mines de la Vall de Ribes. Vull destacar la Mina Saragossa, en un entorn magnífic i a la que es pot accedir després d’una estimulant passejada. (Vegeu la ruta de les mines.)

Una de les boques de la mina Saragossa (Zaragoza), a peu de pista
Una de les boques de la mina Saragossa (Zaragoza), a peu de pista

Recordeu que cal anar equipat si hi voleu entrar i SEMPRE respectar les formacions geològiques que hi trobeu.

La mina Saragossa

L’explotació de la Mina Zaragoza es va iniciar l’any 1894 i se n’extreia pirita arsenical o arsenopirita. El que no sabien els miners és que també contenia or. Les boques es troben a la cota 1690, a la vall d’Estremera, sobre el riu Tosa (ho podeu trobar a l’ICC).

De la mina baixava un aeri fins la vall, on el matxos tiraven de les vagonetes amb el mineral, passant per la mina Juana Amelia, anaven a la Farga de Queralbs i d’allí a Rialb. Les seves galeries s’endinsen 435 m cap l’interior de la muntanya.

Panoràmica de la Vall d'Estremera des de l'entrada a la mina Zaragoza
Panoràmica de la Vall d’Estremera des de l’entrada a la mina Zaragoza

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *