Chagual

Josep Manuel Gómez, conservador Jardí botànic de Barcelona

Nom comú: Chagual

Nom científic: Puya chilensis Mol.

Família: Bromeliàcies

Distribució: Originària de Xile, distribuïda des de la regió de Coquimbo fins a la regió de Biobío.

Hàbitat: Creixen en faldons asolellats d’agrupacions de turons. També sobre penya-segats, cingles o vessants pronunciades. Predomina cap a la costa encara que a la serralada costera hi conviu amb la Puya berteroniana.

Període de floració (aproximat): Maig.

Descripció: Fulles disposades en rosetes basals, erectes, de color verd fosc pel feix i més clares pel revers. Posseeix fortes espines marginals, girades cap a la part basal de les fulles. Del centre de la roseta neix la tija floral que pot assolir 5 m. La inflorescència és una espiga formada per nombroses flors de color groc-verdós. Les flors, de 5 a 7 cm de llarg, poden ser fèrtils o estèrils. El fruit és sec, amb tres valves que s’obren, i que donen sortida a nombroses llavors alades.

Curiositats: Les seves fulles tendres es consumeixen com a amanides. Les tijes florals seques s’utilitzen per a la construcció de vivendes lleugeres, com a revestiment interior de sostres i parets. Amb les seves fibres poden fabricar-se cordes. Els pescadors utilitzaven les tijes seques com a flotadors per a les xarxes, els quals es coneixen com a cardons.

Cultiu al Jardí Botànic: El seu cultiu no presenta cap problema. Els primers anys és de creixement lent. Prefereix l’exposició solar directa, terrenys ben drenats i regs ocasionals. Òptima per ubicar en terrenys inclinats i buits de la zona de Xile.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *