La cigonya blanca

Eulàlia Garcia-Franquesa Responsable de col·leccions del Museu

Arran d’una notícia que va aparèixer a El Periodico el dia 20 d’agost: “Las cigüeñas blancas regresan a Barcelona tras años de ausencia” varem pensar en la cigonya blanca com a possible candidat a l’animal del mes del nostre blog i més quan és present a l’exposició de referència “Planeta Vida” del Museu Blau.

Parlem de l’espècimen: la cigonya del museu

Exemplar naturalitzat i esquelet de Ciconia ciconia. Foto: Mariano Herrera/MCNB

Concretament a l’exposició de Museu Blau podeu observar un espècimen naturalitzat preparat al laboratori del Museu. Aquest espècimen (MZB 2001-0893) prové de Castelló d’Empúries i va ser trobat el mes de març de 2001. Al seu costat s’observa un esquelet muntat d’aquesta espècie, preparat per Geoterna S.L. Aquest espècimen (MZB 99-1018) prové dels Aiguamolls de l’Empordà del setembre de 1999. Aquest esquelet va ser el primer a ser muntat al museu després de molts anys sense muntar-ne. El fet de posar els dos espècimens de costat dóna idea del volum que representa l’esquelet respecte l’animal sencer i permet distingir molt bé les característiques de l’esquelet d’una au, en aquest cas.

 

Biologia de l’espècie

La cigonya blanca (Ciconia ciconia) és una au gran. Fa un metre d’alçada, és blanca, té les plomes remeres (extrems de les ales) negres i el bec i les potes de color vermell. Vola amb el coll estirat a diferència d’alguns dels seus parents com els agrons. Les ales obertes fan una envergadura de dos metres. Pesen de 2 a 4 Kg.

La seva alimentació és bàsicament piscívora, tot i que també poden menjar rèptils, granotes, insectes, mamífers petits i cucs. Quan tornen dels seus llocs d’hivernació, mengen cucs de terra que representen el  90% de la seva dieta. A les zones d’hivernada l’element principal de la seva dieta són els saltamartins.

La cigonya blanca és una au migratòria que viu en els prats inundats i les planes herbàcies prop de l’aigua. Passa l’ hivern a l’Àfrica i al mes de febrer comencen a arribar a Europa, on són visibles fins a la tardor.  En la seva migració des d’Alsàcia, Holanda i Alemanya, travessen la Península Ibèrica per la Garrotxa en direcció a la Plana d’Utiel, passen durant la tardor en el seu camí cap a Gibraltar i Àfrica. Fa unes dècades durant aquesta migració es podien veure milers de cigonyes, però la reducció de les seves àrees de distribució fa que ara estiguem parlant de centenars.

La cigonya blanca cria en bona part de l’Europa temperada, arriba fins a Estònia, nord-oest d’Àfrica i sud-est d’Àsia. Passa l’ hivern a l’Àfrica tropical i al subcontinent Indi. És una espècie que nidifica a la major part de la Península Ibèrica, sent abundant a Castella – Lleó, Extremadura i també a les planes de Lleida. Les àrees de reproducció que trien estan formades per zones planes prop de masses d’aigua com: embassaments, grans canals i  també rius. Ocupen els territoris de cria durant els mesos de  gener i febrer, i és al febrer quan comencen les baralles territorials i el període reproductor. Las cigonyes  emeten un so rítmic característic tot fent cops repetits del bec. Aquest so anomenat claqueig, es produeix entrexocant les dues parts del bec i els serveix per comunicar-se durant la parada nupcial i com a  salutació entre els adults quan es troben all niu. Durant tota la seva vida les cigonyes solen mantenir la mateixa parella.

White Stork

Els nius es situen principalment a les torres de les esglésies, a les xemeneies i a sitges, alguna vegada també són als arbres. Les cigonyes ponen de dos a sis ous, el temps d’incubació és de 33 ó 34 dies. Els polls romanen al niu  de 54 a 63 dies. Fins a la quarta setmana després de l’eclosió, sempre hi ha un adult vigilant el niu. Passat  aquest període, un dels pares s’ocupa tot sol de portar les cries endavant. Cada any solen tornar al mateix niu per reproduir-se.

Les cigonyes de la Península Ibèrica migren al finalitzar la reproducció a una gran zona coneguda com el Sahel, situada al sud del Sàhara, on romanen des d’octubre fins al gener, tornant de nou a través de l’Estret de Gibraltar. Actualment, una part important de la població de cigonyes redueix aquest viatge, perquè es queda a l´hivern a la Península Ibèrica, principalment a la zona sud, mentre que altres aus arriben a romandre tot l´any en les àrees de reproducció.

La cigonya blanca es troba en dificultats no només per causa de la destrucció del seu hàbitat, sinó també per altres raons, per aquest motiu està inclosa a Llista Vermella d’espècies amenaçades de la UICN. Els accidents, gairebé sempre mortals, són deguts als xocs contra les línies elèctriques mentre volen. A banda d’això,  cal afegir els riscos derivats de les actuals campanyes químiques antiplagua. A l’Europa central, durant  els darrers 20 anys la població ha disminuït.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *