El niu d’ous de dinosaure més gran d’Europa

Aquest mes hem triat també una peça paleontolìgica molt important i que ha esdevingut cabdal en l’estudi dels dinosaures: Una posta de 28 ous de sauròpode, localitzat al jaciment de les Pinyes de Coll de Nargó, que aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels sauròpodes. Actualment, la posta està dipositada al Museu de l’ICP, a Sabadell.

Imatge del niu d'ous de dinosaure localitzat al jaciment de Pinyes. Imatge ICP

La descoberta, feta el Grup de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) en col·laboració amb el grup ADAU (Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell), es va presentar el dia 30 de setembre al Palau Robert de Barcelona.

Tot va començar l’any 2005, amb la descoberta de la posta i les primeres excavacions. Dos anys més tard, el 2007, amb una nova campanya d’excavacions els investigadors van delimitar el niu i no és fins l’any 2009 que es va poder extreure el conjunt de sediments i ous sense malmetre la integritat del fòssil: mai a Europa s’havia trobat una posta d’aquestes dimensions!

Els treballs d’excavació van ser llargs i complexos; van caldre dos anys per extreure el conjunt de sediments i ous utilitzant tècniques inèdites fins ara com l’ús de ciment expansiu, que permet trencar la roca de forma controlada.

Els estudis posteriors fets a l’Institut Català de Paleontologia han permès comprovar el que fins ara eren només hipòtesis: els dinosaures enterraven els ous dins de terra (de forma similar al que fan les tortugues actuals) i, segons els estudis tomogràfics, l’eclosió de les cries es produïa dins del substrat.

Recerca, restauració, museïtzació i desenvoupament del territori

Atesa la gran importància paleontològica de la zona, els departaments d’Innovació, Universitats i Empresa i el de Cultura i Mitjans de Comunicació –a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural–  a més de han finançar de forma conjunta els treballs de camp i la recerca de l’ICP,  treballen per impulsar la divulgació del descobriment i el desenvolupament del territori.

La Conca de Tremp (Pallars Jussà), el sinclinal de Vallcebre (Berguedà), la Vall del Riu Sallent (Alt Urgell) i el flanc sud del Montsec (La Noguera) contenen un registre sedimentològic del Cretaci superior i Terciari, que va des del final del Campanià fins el Paleògen. Així, podríem dir que el nostre país es pot considerar ccom un dels pocs llocs al món per comprendre què passava just abans de l’extinció que es va produir fa 65 milions d’anys i va acabar amb la presència dels dinosaures sobre la Terra.

Actualment, s’està constituint una xarxa de museus i centres d’interpretació que ha començat a ser realitat gràcies a la proposta “Terra de dinosaures”: engloba el Museu de la Conca Dellà, el centre Dinosfera de Coll de Nargó, el centre d’interpretació del jaciment de Fumanya (Fígols i Vallcebre), el Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp i el Museu Crusafont de Sabadell, pertanyent a l’ICP.


 

Publicacions científiques

Els resultats de la recerca han estat publicats en dues revistes científiques incloses en el rànquing del Science Citation Index. La primera d’elles, a la prestigiosa revista Plos Ones, amb el títol, 3-D Modelling of Megaloolithid clutches: insights about nest construction and dinosaur behavior signat pels membres de Grup de Recerca del Mesozoic Bernat Vila, Josep Fortuny, Albert Garcia Sellés i Àngel Galobart, juntament amb Frankie Jackson de la Montana State University, aporta novetats sobre el comportament reproductiu dels dinosaures sauròpodes del final del Cretaci a partir dels fòssils de Catalunya. La segona, publicada a la revista Ameghiniana, amb el títol “ Dinosaur eggs and clutches from Pinyes locality (Upper Cretaceous, Southern Pyrenees): preliminary results”, signat per Bernat Vila i Àngel Galobart de l’ICP i Frankie Jackson de la Montana State University, aporta una visió global del jaciment d’ous de dinosaure de Punyes, enquadrant la seva importància dins del registre mundial d’aquest tipus de jaciments.

Més informació de la presentació de la descoberta:

Descobreixen a coll de Nargó el niu d’ous de dinosaure més gran d’Europa, 30 de setembre, patrimoni gencat

Es presenta el niu amb ous de dinosaure més gran d’Europa, 30 de setembre, ICP

One Comment

  1. olga duran ha dit:

    quin es el dinosaure carnibol mes gran dels animals idinosaures carnibols, i el seu nom.
    Tambe el dinosaure carnibol,hervibor etc, mes gran de tots els dinosaures del mon, o els que sapigeu

Comments are closed.