El mosquit comú, fan del canvi climàtic

Cristina Serradell, departament de comunicació del MCNB

Culex pipiens, el mosquit més famós i comú del món encara ho serà més gràcies al canvi climàtic, el qual amb l’augment de la temperatura podrà colonitzar nous ecosistemes en els quals abans no podia sobreviure.

Culex pipiens.Foto extreta de Flickr: http://www.flickr.com/photos/deadmike/1831771044/sizes/m/in/photostream/

Segons Santiago Ruiz Contreras, entomòleg del Servei de Control de Mosquits de la Diputació Provincial de Huelva, és impossible de prediure un món sense el mosquit, ja que aquest ja forma part del puzzle de la biocenosi. A més l’increment de les temperatures degudes al canvi climàtic pot afavorir que aquest petit insecte augmenti les seves generacions i colonitzi espais on abans no podia viure per no reunir els requisists climàtics.

Picades doloroses i molestes

Pel seu caràcter cosmopolita, la possibilitat de picar i tranmetre malalties a les persones augmenta, sobretot a les nits i en espais tancats. Culex pipiens pot transmetre diverses malalties com arbovirosis (malalties tropicals que es caracteritzen per encefalitis i febres), filariasis i el Virus del Nil Occidental.

Al territori espanyol, segons apunta Jiménez, podrien circular i ser transmesos pel vector dels virus del Nil Occidental i Usutu.

No totes les persones estan exposades a les picades. Les femelles de mosquit escullen a les seves víctimes, detecten diferencials de CO2 i són atretes per la combinació de substàncies com el colesterol, l’àcid úric i altres substàncies volàtils de les persones. A més quant menys pèl i pell més fina, més probabilitat de rebre picades d’aquestes “mosquites”.

Perfil del mosquit comú

Característiques d’espècie:  De fet Culex pipiens és un complexe de dues “trofoespècies”: Culex pipiens pipiens, que s’alimenta d’aus, i Culex pipiens molestus, que s’alimenta sobre humans i pica en l’ interior dels recintes.

Hàbitat: Viu en llocs on hi ha aigua estancada, de forma temporal o permanent, constituïnt les seves zones de cria, quan la temperatura de l’aigua es situa sobre els 14º.

Esperança de vida: Culex pipiens, amb una generació de 6 dies a temperatures ambientals de més de 30º, viu prop d’una setmana, malgrat hi ha femelles hivernants que arriben a viure quasi bé cinc mesos.

Cries: Una femella pot posar al llarg de la seva vida de 800 a 2.500 ous, que els deposita a la superfície de l’aigua fent petits agregats.

Incubació: Les zones de cria són masses d’aigua dolça que es converteixen en poblacions plaga quan aquestes aigües són inestables i contaminades orgànicament, com és el cas dels típics tolls d’aigua dins de nuclis urbans. La femella passa l’hivern ja fecundada en llocs humits.

Aspecte: Pot arribar a uns 5-6 cm i té un color marró grisós.

Modus operandi: La trompa del mosquit penetra a la pell. Disposa de dos canals: l’alimentici, per xuclar la sang, i el salivar, pel qual injecta un anticoagulant.  Front les proteïnes de la saliva, el cos humà envia sang per neutralitzar-lo, la qual és absorvida pel mosquit fàcilment pels anticoagulants. L’absorció de la sang pot durar fins a dos minuts. Per eliminar la sensació de picor mentre xucla, el mosquit segrega unes substàncies antiinflamatòries i inmunosupressores.

Espècies de mosquit: Hi ha unes  2.500 espècies de mosquits al món. Al territori espanyol hi ha unes 54 espècies confirmades. La més famosa últimament: el mosquit tigre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *